La poca oferta de alquiler, ¿un problema sin solución?

«Pagamos las consecuencias de un control de los precios»

Un parque que no crece, una demanda en aumento, el turismo y la mejora de la economía comportan el encarecimiento del alquiler en Barcelona y su entorno.

El 1960 a la ciutat de Barcelona hi havia més de 300.000 pisos en lloguer, aproximadament el 60% del parc d’habitatges. El 2011, quan es va fer l’últim cens, només hi havia 206.000 pisos de lloguer, un 30% del total, segons el president de la Cambra de la Propietat Urbana, Joan Ràfols.

“Si hi ha una oferta rígida i una demanda creixent, s’ajusta per la via dels preus, ho diuen tots els manuals d’economia”, assegura Joan Ràfols, president de la Cambra de la Propietat Urbana, que també opina que una política de control dels preus no és la solució: “No hi ha hagut prou oferta de lloguer, perquè Espanya va tenir una política de control dels preus del lloguer des dels anys 20 fins al 1994, que va suposar una absoluta congelació de rendes en molts casos i va provocar que la inversió privada no es dediqués a construir edificis per destinar-los al lloguer”.

Com a conseqüència d’aquesta política de control de preus, Ràfols també afirma que a Barcelona l’habitatge de lloguer “és vell, perquè es concentra a la part antiga de la ciutat, és de superfície més reduïda que la mitjana del parc d’habitatge i, a més, està en mal estat, perquè, si no se’n treia prou rèdit, no es feien obres de millora”.

Un altre factor determinant és el fet que ha canviat l’estructura de la propietat del parc d’habitatge. “Mentre que, als anys 60, el 80% dels habitatges de lloguer tenien una propietat vertical -blocs sencers en mans d’un sol tenidor-, ara la propietat vertical no arriba al 30% i això fa que la gestió i l’activitat del lloguer siguin poc professionals, és a dir, no és una explotació econòmica, sinó que és un complement de renda per a moltes famílies”, explica.

Ràfols assegura que ara “estem pagant la inactivitat” que hi ha hagut en els últims anys en política d’habitatge, i afegeix que “no tenia cap sentit que als 90 l’habitatge protegit que es construïa fos de compra”.

Joan Ràfols, president de la Cambra de la Propietat Urbana

 

Fuente: ARA – Dossier: Busco pis– Domingo, 11 de junio de 2017