De forma excepcional, s’imposa una limitació temporal a l’actualització de les rendes dels contractes de lloguer d’habitatge.

El dia 31 de març de 2022 ha entrat en vigor el Reial Decret-Llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna.

Entre aquestes mesures aprovades pel Govern, s’estableix de forma temporal i excepcional, una limitació a l’actualització de les rendes que afectarà als contractes d’habitatge habitual vigents.

 

A quins contractes afecta la mesura?

  •  Als contractes d’habitatge habitual signats amb posterioritat a l’1 de gener de 1995 que compleixin l’anualitat de la seva vigència en el període comprès entre el 31 de març i el 30 de juny de 2022. Queden exclosos els contractes de renta antiga i els contractes d’ús diferent a habitatge -locals, contractes de temporada etc-.

 

En què consisteix?

  • Arribada la data de revisió del contracte, les parts podran pactar l’increment de la renda.
  • En cas de no arribar a un acord i, de forma temporal i excepcional, no es podrà actualitzar la renda aplicant l’IPC inicialment pactat, s’haurà d’aplicar l’Índex de Garantia de Competitivitat.

L’últim índex publicat correspon al mes de Gener de 2022 i es va fixar en 2,02%.

Aquest índex estableix una taxa de revisió de preus consistent amb la recuperació de competitivitat en front a la euro. En virtut de la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, quan la taxa de variació d’aquest índex se situï per sota de del 0 per cent es prendrà aquest valor com a referència, el que equivaldria a l’aplicació de la regla de no revisió. Quan la taxa de variació d’aquest índex superi l’objectiu a mig termini d’inflació anual del Banc Central Europeu (2 per cent), es prendrà aquest valor com a referència.

 

A qui afecta aquesta limitació?

  • Aquesta limitació serà obligatòria per als grans tenidors, als que s’imposa la obligació de pactar amb el llogater l’actualització sense poder superar el que marqui l’IGC ( 2% màxim).

La norma defineix als grans tenidor com a les persones físiques o jurídiques que siguin titulars de més de deu immobles urbans d’ ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m2 d’ ús residencial, excloent en tot cas garatges i trasters.

  • Els propietaris que no tinguin la condició de grans tenidors, podran pactar lliurement l’increment de la renda amb els llogaters, i només s’imposarà el límit de no superar l’IGC si no s’arriba a cap pacte.