Modificacions en la Llei sobre emergència en l’àmbit de l’habitatge

El nou text en tràmit parlamentari de la legislació autonòmica sobre emergència en l’àmbit de l’habitatge introdueix modificacions respecte a l’aprovat el juliol del 2015. Recapitular el procés i destacar-ne els elements principals ajuda a centrar-nos sobre el contingut i l’estat actual

La Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica assenyalava en l’exposició de motius que Catalunya és una de les comunitats amb més casos d’emergència social en l’àmbit de l’habitatge, tant pel que fa a la pèrdua de l’habitatge original com a la pobresa energètica. Va ésser aprovada per unanimitat de tots els grups polítics amb presència al Parlament.

La Llei, que va entrar en vigor el 6 d’agost de 2015, regula quatre mesures diferents, totes relacionades amb la manca de recursos per a l’habitatge.

1. Mesures contra el sobreendeutament relacionat amb la manca de recursos per a l’habitatge, establint un mecanisme de segona oportunitat per tal que les persones amb deutes contrets pel pagament de l’habitatge poguessin començar de nou i no es veguessin abocades a l’economia submergida.

2. Mesures per aturar els desnonaments per mitjà d’un lloguer social obligatori que havia de ser ofert pels grans tenidors d’habitatge. Tenien la condició de grans tenidors les entitats financeres i les seves filials, inclosa la SAREB, i empreses titulars de més de 1.250 m2 habitables. L’habitatge ofert havia de ser preferentment l’afectat, el lloguer havia de tenir una durada de tres anys i la renda no podia superar entre el 10 i el 18% dels  ingressos familiars. En el cas de persones físiques arrendadores l’Administració havia de facilitar ajuts per al pagament del lloguer.

3. Mesures per evitar la pobresa energètica. Les empreses subministradores no podran fer talls d’aigua, llum o gas a llars vulnerables. La Llei emplaçava les administracions públiques a signar convenis amb les empreses perquè assumissin la despesa de les factures impagades.

4. Mesures per garantir la funció social de la propietat. S’establia la cessió obligatòria de pisos buits en mans de les entitats financeres i grans empreses a l’Administració durant un període de 3 anys per tal d’augmentar el parc de lloguer social.

Per últim, la Llei introduïa modificacions a la Llei del dret a l’habitatge per tal d’incorporar sancions per incompliment. De fet, la Llei 24/2015, feia recaure la garantia del dret a l’habitatge no només sobre les administracions públiques sinó també sobre els privats, les entitats financeres i les empreses titulars de més de 1.250 m2 habitables d’habitatge, i els obligava a un lloguer social per un mínim de tres anys i amb una renda que, en molts casos, no cobreix l’IBI i les despeses de funcionament de l’immoble. Això sí, la Llei exceptuava d’aquesta obligació els operadors públics: Institut Català del Sòl, ajuntaments, societats municipals …

Sis mesos després de la seva entrada en vigor, l’Administració de l’Estat va presentar recurs d’inconstitucionalitat i va demanar la suspensió de gran part de les propostes en matèria d’habitatge, si bé la part relativa a la pobresa energètica es mantenia. La decisió es basava en dos motius: d’una banda, la regulació d’elements de la legislació processal, civil i concursal és competència del govern central, i de l’altra, la vulneració del dret de propietat. En aquesta situació el govern de la Generalitat va comprometre’s davant les forces socials a redactar una nova norma que recuperés l’esperit de la 24/2015. El nou text va entrar al Parlament el passat mes d’octubre i es troba avui en tràmit ordinari. El nou text, jurídicament més ben construït, manté sense grans modificacions les mesures abans proposades, si bé l’obligació d’un lloguer social obligatori en els casos de desnonament de persones en risc d’exclusió social es limita a les entitats financeres, i s’exclouen les persones jurídiques titulars de més de 1.250 m2 d’habitatges, amb la qual cosa intenta donar resposta a les crítiques que la mesura va tenir en considerar que anava més enllà de la concepció constitucional de la funció  social de la propietat d’un habitatge.

 

 

Leave a Reply