Modificació del Pla General Metropolità a la ciutat de Barcelona

Modificació del Pla General Metropolità per a la declaració d’àrea de tempteig i retracte a la ciutat de Barcelona

El passat 20 de desembre de 2018 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,  l’acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, en virtut del qual s’aprova definitivament, en la sessió de 5 de desembre de 2018, la Modificació del Pla general metropolità (MPGM) per a la declaració d’àrea de tempteig i retracte a la ciutat de Barcelona.

Queden sotmeses a l’exercici d’aquests drets, en tot el terme municipal de Barcelona, les transmissions dels immobles següents:

  1. Els edificis plurifamiliars sencers utilitzats principalment com a habitatge.
  2. Terrenys sense edificar.
  3. Terrenys amb edificacions ruïnoses o totalment desocupades.
  4. Habitatges buits sotmesos a l’impost sobre habitatges buits.1

També queden sotmesos a tempteig i retracte les transmissions d’accions o de participacions socials de societats mercantils l’objecte de les quals estigui vinculat directament o indirectament a l’activitat immobiliària i que siguin propietàries d’algun dels immobles que quedin assenyalats.

Correspon a l’Ajuntament de Barcelona, o l’entitat que el mateix designi, en els termes previstos en l’article 15 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, l’exercici dels drets de tempteig i retracte.

Així mateix, la MGPM contempla que també seran susceptibles de quedar subjectes a aquests drets, els següents immobles:

  1. Edificis plurifamiliars sencers utilitzats principalment com a habitatge.
  2. Terrenys sense edificar.
  3. Terrenys amb edificacions ruïnoses o totalment desocupades.
  4. Habitatges en àrees de rehabilitació i de conservació o d’un programa de rehabilitació; especialment els habitatges buits i dels de  lloguer en règim de pròrroga forçosa.
  5. Finques edificades incloses en àrees de rehabilitació i conservació o en programes de rehabilitació.
  6. Habitatges en construcció o ja construïts, sempre que les persones transmissores els hagin adquirit del promotor; en el cas dels habitatges construïts, també és necessari que la transmissió es projecti o es perfeccioni abans que no hagi transcorregut un any des de la finalització de l’edifici.
  7. Habitatges o edificis provinents d’execucions hipotecàries o de procediments de compensació o pagament de deute amb garantia hipotecària.

Finalment, cal apuntar que es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació al DOGC.

1. A l’efecte de l’impost sobre els habitatges buits, s’entén per habitatges buits l’habitatge desocupat de manera permanent, sense causa justificada, durant de més de dos anys, que siguin propietats de persones jurídiques o d’un dret real que atorgui la facultat d’explotació econòmica de l’habitatge.

S’acredita que un habitatge està ocupat si el seu propietari disposa d’un títol, com l’arrendament o qualsevol altre anàleg, que habiliti l’ocupació, i es justifica documentalment per qualsevol mitjà de prova admissible en dret.

El còmput del període de dos anys s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està a  disposició del propietari per a ésser ocupat o per cedir-ne l’ús a un tercer, i no hi ha cap causa que en justifiqui la desocupació.  Cal que durant aquests dos anys el subjecte passiu hagi estat titular de l’habitatge de manera continuada.

En el cas d’habitatges de nova construcció, s’entén que hi ha disponibilitat perquè l’habitatge estigui ocupat a partir de tres mesos a comptar de la data del certificat final d’obra.

Es causa d’interrupció del còmput dels dos anys l’ocupació de l’habitatge durant un període de, com a mínim, sis mesos continuats.

A efectes d’aquest impost, es consideren causes justificades de desocupació d’un habitatge els següents supòsits:

  1. Que l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució pel que fa a la seva propietat.
  2. Que l’habitatge s’hagi de rehabilitar. En aquest cas, les obres s’han de justificar que són necessàries perquè l’habitatge pugui tenir les condicions d’habitabilitat, segons la normativa vigent.
  3. Que l’habitatge, prèviament a l’aprovació d’aquesta llei, estigui hipotecat amb clàusules contractuals que impossibilitin o facin inviable destinar-lo a un ús diferent al que s’havia previst inicialment, quan es va atorgar el finançament, sempre que el subjecte passiu i el creditor no formin part del mateix grup empresarial.
  4. Que l’habitatge estigui ocupat il·legalment i el propietari ho tingui documentalment acreditat.
  5. Que l’habitatge formi part d’un edifici adquirit íntegrament pel subjecte passiu en els darrers cinc anys, per tal de rehabilitar-lo, i sempre que tingui una antiguitat de més de quaranta-cinc anys i contingui habitatges ocupats que facin inviable tècnicament iniciar les obres de rehabilitació.

 

 

 

Imatge: Atribución 2.5 Genérica (CC BY 2.5)