IRPF: les reparacions dirigides a posar l’immoble en condicions de poder ser arrendat són despesa deduïble

Consulta Vinculant V3146-18, d’11 de desembre de 2018 de la SG d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques

Quan l’habitatge no està llogada sinó en expectatives de lloguer, es requereix que existeixi una correlació entre les despeses de conservació i reparació, i els ingressos derivats del posterior arrendament de l’habitatge.

Quan es pretén destinar al lloguer un habitatge que necessita un canvi d’aparell d’aire condicionat i caldera, reparació del sòl i pintura de l’immoble, tals despeses són deduïbles a l’efecte de la determinació del rendiment net del capital immobiliari en l’IRPF.

Entenent que l’arrendament no es realitza com a activitat econòmica, són despesa deduïble per a la determinació del rendiment net del capital immobiliari totes les despeses necessàries per a la seva obtenció, i en particular, les efectuades regularment amb la finalitat de mantenir l’ús normal dels béns materials, com el pintat, arranjament d’instal·lacions, o la substitució d’elements, com a instal·lacions de calefacció, ascensor, portes de seguretat o uns altres.

L’import total a deduir per les despeses no podrà excedir, per a cada bé o dret, de la quantia dels rendiments íntegres obtinguts, encara que l’excés es podrà deduir en els quatre anys següents, sense que pugui excedir, conjuntament amb les despeses per aquests mateixos conceptes corresponents a cadascun d’aquests anys, de la quantia dels rendiments íntegres obtinguts en cadascun d’aquests, per a cada bé o dret.

No obstant això, la deduïbilitat de les despeses està condicionada a l’obtenció d’uns ingressos, és a dir, d’uns rendiments íntegres del capital immobiliari: els procedents de l’arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi de béns immobles o de drets reals que recaiguin sobre aquests.

Per això, quan només existeix una expectativa de lloguer, les reparacions i actuacions de conservació efectuades han d’anar dirigides exclusivament a la futura obtenció de rendiments del capital immobiliari, a través de l’arrendament o de la constitució o cessió de drets d’ús i gaudi, i no al gaudi, si més no temporal, de l’habitatge pel seu titular.

Normativa aplicada: art. 23.1 (Llei 35/2006)