Incapacitació judicial de la gent gran

Què vol dir incapacitar a una persona?
Qui pot ser declarat incapaç?
Quins efectes pot tenir la incapacitació?

Totes aquestes preguntes són preguntes que, en un moment o altre de la vida ens solem fer, sobre tot quan els nostres familiars arriben a certa edat o quan tenim un familiar que no es pot governar per ell mateix.

La incapacitació judicial implica un procés, instat davant dels Tribunals de Justícia, segons el qual un Tribunal pot incapacitar quan existeixen causes legals que així ho justifiquin. La llei determina que una persona no pot ésser declarada incapaç si no és mitjançant un procediment judicial, amb totes les garanties processals, entre les quals està un examen efectuat pel metge forense i un reconeixement judicial per valorar la capacitat de presumpte.

En aquest article farem referència únicament a la incapacitació de les persones grans. No obstant, tal i com hem comentat anteriorment, la incapacitació pot afectar a qualsevol persona que tingui minvada la capacitat d’obrar i no pugui realitzar certs actes jurídics ni administrar el seu patrimoni ni cuidar la seva persona.

La malaltia psíquica més comú que afecta a la gent gran és la demència del tipus de l’Alzheimer. Segons l’organització americana American Elder Care Research Organization, l’escala d’ús general d’aquest tipus de malaltia és la GDS – Escala Global del Deterioro para la Evaluación de la Demencia Primaria Degenerativa –, també denominada Escala de Reisberg. Definir la fase de demència d’una persona ajuda als metges a determinar millor el tractament. Existeixen 7 escales:

  • Fases 1, 2 i 3: Fases lleus de la malaltia: pèrdues lleugeres de memòria, dificultats en la concentració o dificultats per trobar les paraules correctes, entre d’altres. Aquestes fases lleus poden durar fins a 7 anys abans de l’inici de la demència.

Les següents fases ja preconitzen davallades psíquiques importants:

  • Fase 4: Declivi cognitiu moderat: Inclou dificultats per concentrar-se, disminució de l’habilitat per recordar esdeveniments recens i dificultats per gestionar les finances. Pot no voler reconèixer aquests símptomes. Durant aquesta etapa, que té una durada aproximada de 2 anys, un metge pot notar problemes cognitius molt clars.
  • Fase 5: Declivi cognitiu moderadament sever: Es presenten deficiències sèries de memòria i necessita ajuda per a completar les activitats diàries (vestir-se, banyar-se o preparar el menjar). Pot ser que no sàpiga l’hora, el dia o bé on està. La durada mitjana d’aquest període és de 1,5 anys.
  • Fase 6: Declivi cognitiu sever: Requereixen ajuda per fer les activitats diàries. Obliden noms de família propera. La incontinència és un problema en aquesta fase. Els canvis de caràcter, creure alguna cosa que no és veritat, compulsions – repetir una activitat com netejar –, ansietat, agitació o agressivitat. La durada és sovint de 2,5 anys.
  • Fase 7: Declivi cognitiu molt sever: Habitualment no tenen habilitat per parlar, comunicar-se ni caminar i requereixen ajuda per la majoria de les activitats diàries. La durada sol ser de 2,5 anys.

Davant d’una situació com les que acabem de descriure i, òbviament sota consell mèdic, els parents més propers poden iniciar un procediment judicial d’incapacitació amb la finalitat de nombrar un tutor que tingui cura de la seva persona o, si s’escau, del seu patrimoni.

Qui pot sol·licitar la incapacitació?

  • El cònjuge o convivent estable de la parella, si hi ha convivència.
  • Els descendents majors d’edat de la persona incapacitada.
  • També els ascendents, però en aquest cas, al comentar la incapacitació de persones grans, serà difícil que existeixin.
  • Els germans de l’incapacitat.

Com es tramita?

El procediment d’incapacitació s’inicia amb una demanda amb assistència d’advocat i procurador dels Tribunals. El Ministeri Fiscal sempre serà part en el procediment per salvaguardar l’interès de la persona afectada.

Segons fonts de l’Administració de Justícia de Catalunya, a la ciutat de Barcelona hi ha dos Jutjats especialitzats en incapacitacions. Les demandes es presentaran a Deganat, junt amb tots els informes mèdics que acreditin l’existència de causes que justifiquin la sol·licitud de la incapacitació. El Jutge examinarà les proves presentades, examinarà el presumpte incapaç i ordenarà que ho faci, així mateix, el metge forense assignat al Jutjat. És important designar ja a la demanda la persona que pot exercir el càrrec de tutor o tutora, ja sigui per governar la persona, com el seu patrimoni, com per les dues coses. A la celebració de la vista oral que es realitzarà al Jutjat i una vegada practicades totes les proves, el Tribunal permetrà a cada part formular oralment les seves conclusions.

Què pot disposar la sentència judicial?

La sentència que declari la incapacitació determinarà l’extensió i els límits d’aquesta, així com el règim de tutela o guarda a què hagi de restar sotmès l’incapacitat. El tutor designat podrà actuar sempre, en nom i representació de l’incapacitat, obrir comptes corrents, fer pagaments, arrendar un immoble, si bé per actes de disposició, com pot ser una venda d’un bé immoble, haurà de sol·licitar autorització judicial.

A més a més, el tutor designat, haurà de presentar anualment un informe sobre la situació de l’incapacitat i una rendició de comptes relativa a l’administració dels seus béns, si així procedís.

Per qualsevol dubte sobre una situació similar a les aquí descrites, pot acudir a les Oficines de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona on serà degudament informat i on se li pot tramitar judicialment la demanda, si així fos necessari.