El Tribunal Suprem qüestiona el mercat hipotecari

La recent Sentencia núm. 1505/2018 Sala contenciosa administrativa Secció Segona del Tribunal Suprem publicada dijous passat 18 d’octubre ha creat una important incertesa en l’àmbit del mercat hipotecari en qüestionar qui ha de ser el subjecte passiu de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats en la inscripció registral d’una hipoteca. Segons fonts judicials, altres dos recursos de la mateixa naturalesa van ser també sentenciats dijous passat en el mateix sentit.

El recurs inicial va partir de l’Empresa Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament de Rivas Vaciamadrid que va impugnar una resolució emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que va denegar l’exempció del pagament d’impostos en el cas de diversos pisos d’aquella entitat. Aquesta empresa municipal havia presentat una autoliquidació exempta d’actes jurídics documentats respecte de l’escriptura pública de constitució de préstec amb garantia hipotecària. Aquesta iniciativa va ser rebutjada pel TSJM, i l’Ajuntament va impugnar l’assumpte enfront del Tribunal Suprem.

La Secció Segona de la Sala del Contenciós del Suprem va decidir per cinc vots a un la procedència del recurs. Per a això, va canviar el criteri anteriorment seguit pel Suprem, en el sentit que el pagament dels impostos corresponia al client que rebia la hipoteca, considerant ara que havia d’atribuir-se a l’entitat financera.

L’endemà, el president de la Sala del Contenciós, Luis María Díez Picazo, a la vista de les conseqüències del canvi de jurisprudència i “l’enorme repercussió econòmica i social de les sentències” va decidir convocar un ple d’aquesta instància que se celebrarà el pròxim 5 de novembre, perquè els seus 31 magistrats es pronunciïn sobre el manteniment del nou criteri en casos similars.

Aquest ple fixarà la forma en la qual es liquidarà a partir d’ara l’impost sobre els actes jurídics documentats (AJD). Per a això, la sala examinarà i dictarà sentència sobre un assumpte similar al que formava part de la sentència de la setmana passada i que estigui en cassació. Tanmateix, això no modificarà les sentències ja emeses, que són fermes i no susceptibles de revisió.

Existeixen quatre escenaris, confirmació de la nova interpretació de la llei i per tant a partir d’ara els prestadors seran els subjectes passius, adhesió a la sentència però fitant els efectes (per exemple, limitant l’efecte retroactiu als quatre anys de prescripció de l’impost), retroactivitat total (poc probable, segons els experts per les conseqüències per a l’Administració i el sistema financer) o marxa enrere confirmant la vigència de l’article 29 de la llei i la interpretació del Suprem fins ara.

Veurem quina és la solució final del conflicte.