El TC desestima el recurs d’inconstitucionalitat sobre l’Impost sobre els habitatges buits aplicable a persones jurídiques a Catalunya

El TC en Sentència 4/2019, de 17 de gener, considera que l’impost sobre els habitatges buits definit en la Llei del Parlament de Catalunya 14/2015, de 21 de juliol, no vulnera la prohibició de doble imposició de l’article 6.3 de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), atès que presenta diferències substancials amb l’impost sobre béns immobles i descarta l’extralimitació competencial per part del Parlament de Catalunya.

Aquest impost és aplicable en l’àmbit territorial de Catalunya i únicament afecta les persones jurídiques propietàries d’habitatges buits sense causa justificada durant més de dos anys, i que no es trobin en “zones d’escassa demanda acreditada”.

La base imposable de l’impost es calcula sobre la base del nombre total de metres quadrats de la superfície útil dels habitatges (buits) subjectes de les quals és titular el subjecte passiu en la data de meritació de l’impost, reduïda en 150 metres quadrats en concepte de mínim exempt.

No és necessari presentar l’autoliquidació si no resulta quantitat a ingressar com a conseqüència de l’aplicació del mínim exempt de 150 metres quadrats que estableix l’article 11 de la Llei.

La presentació i ingrés de l’autoliquidació de l’impost sobre els habitatges buits, corresponent al 2018, haurà d’efectuar-se per via telemàtica entre els dies 1 i 20 de març de 2019 mitjançant el model 510.