El TC en Sentència
4/2019, de 17 de gener, considera que l’impost sobre els habitatges buits
definit en la Llei del Parlament de Catalunya 14/2015, de 21 de juliol, no
vulnera la prohibició de doble imposició de l’article 6.3 de la Llei orgànica
de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), atès que presenta
diferències substancials amb l’impost sobre béns immobles i descarta
l’extralimitació competencial per part del Parlament de Catalunya.
Aquest impost és aplicable en l’àmbit territorial de Catalunya i únicament
afecta les persones jurídiques propietàries d’habitatges buits sense causa
justificada durant més de dos anys, i que no es trobin en “zones d’escassa
demanda acreditada”.
La base imposable de l’impost es calcula sobre la base del nombre total de
metres quadrats de la superfície útil dels habitatges (buits) subjectes de les
quals és titular el subjecte passiu en la data de meritació de l’impost,
reduïda en 150 metres quadrats en concepte de mínim exempt.
No és necessari presentar l’autoliquidació si no resulta quantitat a ingressar
com a conseqüència de l’aplicació del mínim exempt de 150 metres quadrats que
estableix l’article 11 de la Llei.
La presentació i ingrés de l’autoliquidació de l’impost sobre els habitatges
buits, corresponent al 2018, haurà d’efectuar-se per via telemàtica entre els
dies 1 i 20 de març de 2019 mitjançant el model 510.
El TC desestima el recurs d’inconstitucionalitat sobre l’Impost sobre els habitatges buits aplicable a persones jurídiques a Catalunya
