El Suprem estableix doctrina sobre les despeses hipotecàries contrària al que fixarà la nova Llei Hipotecària

El ple de la Sala civil del Tribunal Suprem ha establert jurisprudència respecte a les despeses de formalització de les hipoteques. La seva doctrina serà aplicable en tots aquells plets que estan en jutjats de primera instància i audiències provincials a l’espera de sentència.

L’alt tribunal, que ha resolt diversos recursos de cassació relatius a la matèria, creu que les despeses han de repartir-se en funció de la naturalesa de l’acte. En aquest sentit, determina que el cost de la intervenció notarial en una constitució o modificació d’hipoteca ha de distribuir-se a parts iguals entre banc i client. I que el cost de les còpies ha d’abonar-lo qui les sol·liciti. El cost total només ha de recaure en el client en el cas de la cancel·lació de la hipoteca.

El Suprem considera que les despeses de gestoria també han de repartir-se a parts iguals entre client i banc.

Quant a la despesa de registre de la hipoteca, segons interpreta el TS, ha d’abonar-lo el banc en la inscripció i el client en la cancel·lació.

Aquesta doctrina és diferent del que estableix el projecte de Llei Hipotecària aprovat al desembre pel Congrés i que entrarà en vigor al març si es compleix el calendari previst. La nova normativa estableix que el banc ha de fer-se càrrec de totes aquestes despeses, excepte la de taxació de l’habitatge.

En relació a l’Impost de Transmissions Patrimonials el Suprem invoca la seva pròpia sentència del passat mes de novembre i confirma que el subjecte passiu de l’impost és el client. Aquesta jurisprudència només serà aplicable als préstecs signats fins al 8 de novembre, ja que el Govern va fixar mitjançant el Reial decret llei 17/2018, de 8 de novembre l’obligació del prestador de pagar l’impost en considerar-lo com a subjecte passiu. Els magistrats civils insisteixen en l’acordat pels seus companys de Contenciós: és el client qui ha de pagar l’impost d’AJD en les hipoteques subscrites abans de l’entrada en vigor del reial decret de novembre, la qual cosa veta qualsevol dubte sobre retroactivitat.

El Suprem també ha estudiat la possible naturalesa abusiva de la clàusula que estableix una comissió d’obertura d’un préstec. Sosté que no és aliena al preu del préstec, atès que l’entitat està obligada a informar sobre ella al potencial prestatari. Sol ser un dels extrems amb els quals es publiciten les hipoteques i que són determinants perquè el client determini el sacrifici econòmic que li suposarà subscriure-la. Per aquest motiu l’alt tribunal considera “superat o complert” el control de transparència que requereix