El Ple del TC declara que la Generalitat té competència per a legislar en matèria de contractes de compravenda, permuta, mandat i gestió de negocis aliens.

El Ple del Tribunal Constitucional, en una sentència de la qual ha estat ponent el Magistrat Juan Antonio Xiol Ríos (STC de 13 de novembre de 2019, Rec. 2557/2017), ha resolt el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel president del Govern de l’Estat contra els preceptes del Codi Civil de Catalunya que regulen el contracte de compravenda, el de permuta, el de mandat i la gestió de negocis aliens (arts. 3, 4 i 9 de la Llei de Catalunya 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè).

El Tribunal ha estimat únicament la impugnació relativa a l’article 621-54.3 del CCC. La sentència declara inconstitucional i nul aquest precepte en apreciar que el procediment notarial de resolució de conflictes que en ell s’estableix vulnera les competències que atribueix a l’Estat l’art. 149.1.6 CE en matèria de legislació processal. La resta de les impugnacions han estat desestimades en considerar el Tribunal que la regulació dels referits contractes pel legislador català és conforme a l’ordre constitucional de competències.

La sentència arriba a aquesta conclusió en entendre, d’una banda, que els contractes de compravenda, permuta, mandat i gestió de negocis aliens que regula la normativa impugnada guarden connexió amb institucions del seu dret civil català existents a l’entrada en vigor de la Constitució, per la qual cosa, en virtut de les competències assumides en matèria de dret civil (art. 129 EAC), la Generalitat pot regular-ho; i per una altra, en verificar que aquesta competència s’ha exercit respectant la competència que l’art. 149.1.8 CE atribueix a l’Estat per a establir “les bases de les obligacions contractuals”.

El Tribunal constata que en trobar-se les obligacions contractuals regulades amb caràcter general en el Codi civil -norma preconstitucional- el legislador estatal no ha declarat formalment les bases d’aquestes obligacions. Per això, ha efectuat aquest judici de constitucionalitat mediata prenent com a paràmetre de constitucionalitat els elements essencials que s’infereixen de la regulació d’aquests contractes que efectua aquesta norma.

Pel que respecta a la compravenda de consum, la sentència posa de manifest que Catalunya ha assumit competències legislatives no sols en matèria de contractes civils (art. 129 EAC), sinó també en la de consum (art. 123 EAC) i que la regulació d’aquesta mena de compravenda que efectua el legislador català és conforme amb la legislació bàsica estatal -a l’art. 59 del Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, per la qual cosa també desestima aquesta impugnació.

La sentència compta amb diversos vots particulars discrepants amb la sentència aprovada per majoria.

error