El nou procediment civil contra l’okupació il·legal d’immobles

Escric aquestes línies el mateix dia que ha sortit publicat al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 5/2018, d’11 de juny, de modificació de la Llei 5/2000, de 7 de gener d’Enjudiciament Civil, en relació a l’ocupació il·legal d’habitatges amb la finalitat expressa de regular totes aquelles situacions d’okupació il·legal que no tenien resposta en el nostre Ordenament Jurídic.

En els últims temps i com a conseqüència de la crisi econòmica han aparegut fenòmens d’okupació il·legal premeditada, que aprofitant de forma molt reprovable la situació de necessitat de moltes persones i famílies, han disfressat situacions il·legals amb una finalitat lucrativa. S’han arribat a ocupar il·legalment habitatges de persones necessitades o d’avis amb pocs recursos, extorsionant als propietaris per obtenir una compensació econòmica.

La nostre legislació processal no disposava d’instruments ràpids i eficaços perquè el propietari pogués recuperar la possessió de l’habitatge i en moltes ocasions els propis Tribunals havien d’adaptar la normativa processal a les situacions d’okupació il·legal.

Així doncs, en aquest estadi, el passat dia 6 de juny del present any 2018, el Senat va aprovar definitivament la proposició de Llei de modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil amb relació a les okupacions il·legals d’immobles; fet aquest llargament esperat pels operadors jurídics i avui, dia 12 de juny de 2018, ha estat publicat el Text Legal que entrarà en vigor el proper dia 2 de juliol de 2018.

Els grans trets de la reforma són els següents:

Quin fet ha de succeir?

Haver estat privat de la possessió d’un habitatge sense el consentiment del seu propietari o de qui tingui dret a posseir l’immoble.

Qui ho pot demanar la recuperació de l’habitatge?

Podrà sol·licitar la immediata recuperació de la possessió d’un habitatge, la persona física que sigui propietària o posseïdora legitima per un altre títol, les entitats sense ànim de lucre amb dret a posseir i les entitats públiques propietàries o posseïdores d’habitatges socials.

Contra qui es podrà dirigir la demanda?

Es dirigirà a qui estigui habitant l’habitatge. No obstant, podrà dirigir-se contra els okupants il·legals, si no s’han pogut identificar. Si la identificació ha estat positiva, es donarà trasllat als serveis públics competents en matèria de política social per si procedís la seva actuació, sempre i quan els interessats haguessin atorgat el seu consentiment.

Que haurà d’aportar el propietari o posseïdor amb la demanda?

Necessàriament haurà d’acompanyar el títol que li doni dret a posseir – Escriptura de propietat, usdefruit,  etc..-

Que hauran d’aportar els okupants al Jutjat per fer valdre el seu dret?

Si el demandant hagués sol·licitat la immediata recuperació de l’habitatge, en el Decret d’admissió de la demanda, el Jutjat requerirà als ocupants perquè aportin en un termini de 5 dies des de la notificació d’aquella, un títol que justifiqui la seva situació possessòria. Si no ho aportessin, el Tribunal ordenarà l’immediat lliurament de la possessió de l’habitatge al demandant. En aquest mateix acte es notificarà al Serveis Socials competents la situació dels ocupants, sempre i quan aquests haguessin atorgat el seu consentiment.

Es poden oposar a la demanda els okupants?

Sí. En aquest supòsit hauran d’aportar un Títol que justifiqui i acrediti que tenen dret a posseir l’habitatge. En aquest cas es celebraria judici.

 

FONT: Rosa M. Peris Vidal – Responsable Àrea Consultoria CPUBCN

Imatge: © Joan Sánchez