El Banc d’Espanya rebutja la regulació del preu dels lloguers i dóna suport a les polítiques públiques d’oferta d’habitatge

Informe Anual 2018.

El Banc d’Espanya, en el seu Informe Anual de 2018 acabat de publicar, rebutja que les administracions limitin el preu dels lloguers i reclama que s’impulsin polítiques públiques que permetin ampliar l’oferta d’habitatges en lloguer.

L’Informe del Banc d’Espanya (p. 86-87) assenyala que:

“Les condicions d’accés al mercat de l’habitatge han tendit a experimentar un cert enduriment recentment, en particular pel que respecta al mercat del lloguer. A més, l’accés a l’habitatge es veu condicionat en major mesura per l’excessiva rotació laboral i la desocupació, fenòmens que afecten més a certs col·lectius de treballadors, com els joves. En 2014 (última dada disponible), la mitjana de la despesa en lloguer sobre els ingressos de les llars arrendatàries en el decil més baix de renda superava el 50%. Des d’aquest any, l’augment dels lloguers ha estat elevat, encara que això no es veu reflectit en el creixement de l’IPC de lloguers, el moderat creixement dels quals (un 2,2% en mitjana anual) s’explica perquè aquest índex no inclou informació de noves incorporacions al parc d’habitatges en lloguer. Altres fonts estadístiques, amb major cobertura de contractes de nova signatura, han registrat creixements substancialment majors, encara que amb elevada heterogeneïtat a escala local. Per exemple, segons el portal immobiliari de major cobertura nacional, l’evolució dels preus d’oferta del lloguer mostra un patró molt desigual geogràficament, sent especialment elevats els creixements acumulats des de 2014 a Barcelona i a Madrid (del 38% i del 42%, respectivament). Aquests desenvolupaments són rellevants a l’hora d’analitzar les dificultats d’alguns col·lectius per a accedir a un habitatge i el retard en l’edat d’emancipació dels joves.

La pujada del preu dels nous contractes de lloguer en la recent expansió ha estat molt heterogènia segons els municipis (en alguns llocs es va superar el 50%). Darrere d’aquests desenvolupaments es troba un increment de la demanda relativa del lloguer que no ha pogut ser satisfeta per canvis en l’oferta. Els joves, els col·lectius amb menor formació i les persones de nacionalitat estrangera que viuen a les ciutats que més creixement de població han experimentat són els més afectats.

En aquest context, s’ha de donar prioritat a aquelles polítiques públiques dirigides a afavorir l’oferta d’habitatge de lloguer. En aquest sentit, no sembla adequat limitar el preu dels habitatges llogats, ja que, segons l’evidència internacional, aquest tipus de mesures no només redueixen l’oferta, sinó que també poden afavorir una deterioració important dels immobles. De la mateixa manera, és convenient millorar la seguretat jurídica perquè els propietaris d’immobles trobin els incentius adequats per a oferir les seves propietats en el mercat de lloguer.”

https://www.bde.es/bde/es/secciones/informes/Publicaciones_an/Informe_anual/

error