Devolució Clàusules Sòl

El passat dia 20 de gener de 2017 el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret-Llei de Mesures Urgents de Protecció de Consumidors en matèria de clàusules sòl indegudes, que determina i especifica el mitjà extrajudicial per tal de resoldre les reclamacions del voltant d’1,5 milions de clients, segons va confirmar el Ministre d’Economia, Luis de Guindos, en roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

El Comitè de seguiment i de control del sistema extrajudicial de devolució de les clàusules terra estarà integrat per un representant dels Ministeris d’Economia, de Justícia i de Sanitat; un membre del Banc d’Espanya i un altre del Consell de Consumidors i Usuaris.

Resulta necessari determinar “a priori” els criteris per determinar si una clàusula sòl és abusiva, que són els continguts a la Sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013:

  1. La creació de l’aparença d’un contracte de préstec a interès variable en el qual les oscil·lacions a la baixa de l’índex de referència –habitualment l’euríbor- repercutiran en una disminució del preu del diner.
  2. La falta d’informació suficient de que es tracta d’un element definitori de l’objecte principal del contracte.
  3. La creació d’una aparença de que el sòl té com a contraprestació inescindible la fixació d’un sostre.
  4. La seva eventual ubicació entre una aclaparant quantitat de dades entre les quals queden emmascarades i que dilueixen l’atenció del consumidor.
  5. La inexistència d’advertència prèvia, clara i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres productes de la pròpia entitat.

En conseqüència, els punts clau que haurà de tenir en compte el client per tal de decidir l’estratègia a seguir, seran els següents:

Qui podrà reclamar?

Les mesures previstes al Reial Decret-Llei s’aplicaran als contractes de préstecs garantits amb hipoteca immobiliària que incloguin una clàusula sòl i el prestatari del qual sigui un consumidor.

S’entendrà per consumidor qualsevol persona física que reuneixi els requisits previstos a l’article 3 del Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors.

No obstant això, no és qüestió trivial la que alguns Tribunals atribueixen el concepte de “consumidor” a determinades Pymes, si en firmar la hipoteca no tenien ànim de lucre.

Reclamació de devolució de la clàusula sòl

Es tracta d’un procediment extrajudicial de caràcter voluntari per al consumidor, qui podrà decidir si inicia aquest procediment o acudeix als Tribunals, si considera que la clàusula sòl continguda en el seu contracte és abusiva.

Les entitats financeres hauran d’implantar un sistema de reclamació prèvia a la interposició de les demandes judicials. Les entitats de CRÈDIT HAURAN DE GARANTIR QUE AQUEST SISTEMA DE RECLAMACIÓ ÉS CONEGUT PER TOTS ELS CONSUMIDORS QUE TINGUESSIN INCLOSA UNA CLÀUSULA SÒL EN EL SEU PRÉSTEC HIPOTECARI.

Es preveu, així mateix, que mentre duri el procediment extrajudicial, les parts no podran exercir entre sí cap acció judicial o extrajudicial.

El procediment extrajudicial serà gratuït per al consumidor.

Obligacions de les entitats bancàries

  1. Hauran de comptar amb un Departament especialitzat que tingui per objecte atendre les reclamacions presentades a l’àmbit d’aquest Reial Decret Llei.
  2. Atendre i resoldre les reclamacions presentades pels clients en el termini de TRES MESOS des de la seva presentació.
  3. Les Entitats de crèdit informaran que les devolucions acordades poden generar obligacions tributàries i informaran a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària la informació relativa a les devolucions efectuades.

Com es desenvoluparà la reclamació?

El consumidor haurà de presentar la reclamació. Un cop rebuda, l’Entitat de Crèdit haurà d’efectuar un càlcul de la quantitat a retornar i remetre una comunicació al consumidor desglossant l’esmentat càlcul, incloent així mateix, els interessos. El consumidor haurà de comunicar a l’Entitat  bancària si està d’acord amb el càlcul. Si ho estigués, es materialitzaria la devolució. Si l’Entitat considera que la devolució no és procedent, comunicarà les raons en què es motiva la seva decisió, en el cas del qual es donarà per conclòs el procediment extrajudicial.

Termini màxim per negociar

El termini màxim perquè el consumidor i l’Entitat arribin a un acord serà de TRES MESOS, a comptar des de la presentació de la reclamació.

S’entendrà que la reclamació ha conclòs si l’Entitat rebutja expressament la sol·licitud o si transcorreguts 3 mesos no s’ha posat a disposició del client la quantitat reclamada.

Si s’acudeix als Tribunals: Costes Processals

Només s’imposaran les costes processals a l’Entitat bancària si el consumidor rebutja el càlcul de la quantitat a retornar i obtingués una sentència més favorable que l’oferta rebuda.

Quan es podrà iniciar el procediment extrajudicial?

Les Entitats de crèdit hauran d’adoptar les mesures necessàries per donar compliment a les previsions contingudes en el Reial Decret Llei en el TERMINI D’UN MES.

Gratuïtat del procediment

El procediment de reclamació extrajudicial tindrà caràcter gratuït. La formalització de l’Escriptura Pública i la inscripció registral, en el seu cas, meritarà exclusivament els drets aranzelaris notarials i registrals corresponents a un document sense quantia i a una inscripció mínima.

La devolució serà només monetària?

No necessàriament. Un cop convinguda la quantitat a retornar, el consumidor i l’Entitat de crèdit podran acordar l’adopció d’una mesura compensatòria diferent de la devolució de l’efectiu. El consumidor haurà de rebre la informació suficient i adequada sobre la mesura compensatòria i el seu valor econòmic.

 QUIN SERÀ EL TRACTAMENT FISCAL DE LES QUANTITATS PERCEBUDES?

 La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va corregir la doctrina del Tribunal Suprem Espanyol sobre la limitació dels efectes de la reclamació de nul·litat de les clàusules sòl, establint que els Bancs hauran de retornar l’import íntegre de les quantitats pagades per l’aplicació de l’esmentada clàusula des de l’inici del contracte i no com es venia fent fins ara que únicament es retornaven les quantitats pagades a partir del 9 de maig de 2013.

Davant d’aquesta situació, resulta necessari tenir en compte les conseqüències fiscals de la devolució de les quantitats que corresponguin.

La devolució al contribuent de les quantitats pagades de més per aplicació de la clàusula sòl no constituirà renda subjecta a l’IRPF, però la renda podria veure’s afectada si les quantitats que ara es retornen haguessin format part de la base de la deducció per inversió en habitatge habitual aplicada en exercicis anteriors, en el cas del qual haurà de regularitzar-se l’esmentada situació. S’ha de tenir en compte que el límit màxim de base de deducció és de 9.040 euros, per a la qual cosa s’hauria de comprovar, cas per cas, si va operar o no aquest límit.

Segons la Direcció General de Tributs, la regularització s’haurà de realitzar en el exercici en el qual es percebi la devolució, afegint a la quota líquida meritada en aquest, les quantitats indegudament deduïdes en exercicis anteriors més els interessos de demora.

 

Per a més informació:

Email: djuridic@cpubcn.com

Telèfon 932 954 903