Adquisicions oneroses amb pacte de supervivència

També conegut com a adquisició de béns amb pacte de supervivència, està regulat pel Llibre II del codi civil català, en l’apartat del dret de família i és habitual en les escriptures de compravenda d’immobles fetes per cònjuges.

Aquest acord afecta als cònjuges o futurs contraents, , quan adquireixen conjuntament un bé a títol onerós, com per exemple comprar un habitatge. Arribat el moment de la compra, la parella pot pactar en el mateix títol d’adquisició que quan qualsevol d’ells mori, el cònjuge supervivent esdevindrà titular únic de la totalitat del bé. Aquest pacte de supervivència atorgat pels futurs contraents caduca si el matrimoni no es celebrés en el termini d’un any.

Això és especialment important tenint en compte que a Catalunya ens regeix el dret català, on el règim econòmic matrimonial principal és el de separació de béns.

Si s’incorpora el pacte de supervivència en el moment d’efectuar la compra, els cònjuges preveuen i determinen que quan un d’ells mori, el supervivent adquirirà la totalitat del bé amb independència del que el difunt hagi pogut preveure en el seu testament respecte d’aquell bé.

Mentre visquin els dos cònjuges, els béns:

  1. No poden ésser alienats ni gravats, si no és per acord d’ambdós cònjuges.
  2. Cap dels cònjuges no pot transmetre a terceres persones el seu dret sobre els béns.
  3. S’ha de mantenir la indivisió dels béns.

En cas de mort d’un dels cònjuges, l’afavorit pel pacte de supervivència pot:

  1. Renunciar: s’entén que el renunciant no ha adquirit mai la participació del bé.
  2. Acceptar: La part del bé del difunt passa a l’altra cònjuge, havent-se de computar aquella part en l’herència del difunt als efectes del càlcul de la llegítima i de la quarta vidual.

El pacte de supervivència és incompatible amb un heretament universal anterior. Per tant, aquest pacte seria inútil si els adquirents han atorgat amb anterioritat un heretament universal que sigui eficaç en morir l’heretant.

S’extingeix per:

  1. Acord d’ambdós cònjuges durant el matrimoni.
  2. Declaració de nul·litat del matrimoni, separació judicial o de fet, o divorci. És a dir, si en el moment de la mort d’un del cònjuges, el supervivent ja s’havia separat o divorciat de l’altre amb qui va signar el pacte de supervivència, no produirà efectes.
  3. Adjudicació a un tercer de la meitat del bé com a conseqüència de l’embargament o d’un procediment concursal.

En cas que no s’hagi incorporat aquest pacte o que per alguna causa sigui ineficaç, la part del bé del cònjuge difunt passarà als seus hereus, testamentaris o abintestats.