Acceptar una herència: perjudici o benefici?

A priori ser beneficiari d’una herència podria significar un ingrés econòmic, tot i que la realitat és que en molt casos suposa un greu perjudici per al que la rep, ja que si bé l’acceptació d’una herència implica fer-se càrrec de tots els béns i drets del difunt, també comporta subrogar-se a les seves obligacions i deutes, inclús responent amb el propi patrimoni personal, situació que en aquests últims anys de recessió econòmica acostuma a ser freqüent.

Afortunadament la llei possibilita que es pugui renunciar a la mateixa quan es té la certesa que el causant només té deutes. De fet, segons estudis publicats, sembla que les renúncies s’haurien incrementat fins a un 21% més que en anys anteriors.

Però, què passa quan tenim dubtes al respecte de la solvència present o futura del causant? A l’actualitat, no resulta estrany que el passiu de l’herència superi l’actiu, ja sigui per l’existència de deutes conegudes o desconegudes, o per deutes sobrevinguts amb posterioritat, com podria ocórrer en el cas de fiances o avals prestats pel causant, que en qualsevol moment posterior a la mort poden convertir-se en deutes de l’herència; o per exemple, per possibles responsabilitats professionals del causant que es posi de manifest un cop mort; o inclús possibles comprovacions fiscals que poden produir-se dins dels quatre anys següents a  la mort i provocar l’aparició de deutes pels hereus.

Per aquests supòsits és recomanable acollir-se a la figura de l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari, que limita la responsabilitat de l’hereu pels deutes contrets pel causant als béns o deures existents en l’herència sense afectar al patrimoni personal de qui hereta.

A Catalunya, des de l’entrada en vigor l’1 de gener de 2009 del Llibre IV del Codi Civil de Catalunya, s’entendrà que l’acceptació de l’herència s’ha fet a benefici d’inventari encara que no s’hagi manifestat expressament, inclús quan s’hagués manifestat una acceptació pura i simple si això resultés perjudicial, sempre i quan s’hagi practicat  l’inventari de béns que requereix aquesta opció, mentre que a la resta d’Espanya s’haurà de sol·licitar expressament.

A més, els menors d’edat, les persones subjectes a tutela o curatela, els hereus de confiança, persones jurídiques de dret públic i les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública, són hereus que gaudeixen de ple dret de l’indicat benefici d’inventari.

Com es fa?

Des de que coneixem la nostra condició d’hereus, disposem de 6 mesos per a formalitzar un inventari exhaustiu, detallant amb exactitud tots els béns que integren l’herència.

Aquest inventari ha de formalitzar-se mitjançant una declaració expressa i solemne que haurà de fer-se davant d’un notari de la població on residís el difunt o bé al Jutjat competent, independentment de què existeixi o no testament (herència testada o ab intestato). Si l’hereu es troba en un país estranger podrà fer-ho davant l’Agent Consular. Als pretesos efectes, també serà vàlid l’inventari formalitzat en document privat, sempre i quan s’hagi presentat a liquidació d’impostos davant l’organisme corresponent.

Termini: 6 mesos des que es coneix la condició d’hereu per a formalitzar i liquidar-ne l’inventari.

Efectes: la total separació de patrimonis. No es donarà la confusió de patrimonis pròpia d’una acceptació pura i simple, sinó que el patrimoni propi i personal dels hereus quedarà salvaguardat. Els possibles deutes i obligacions del difunt es cobriran únicament amb els béns de l’herència i haurà de liquidar els deutes contrets pel difunt fins a la total liquidació del passiu hereditari. Els creditors personals de l’hereu no podran reclamar-li res fins que no s’hagi liquidat el passiu hereditari i es converteixi en propietari del romanent que en resulti.

Qui pot acollir-se al benefici d’inventari? Qualsevol dels cridats a heretar, ja sigui de forma conjunta o per separat. Cada hereu serà lliure de decidir si renuncia, accepta pura i simplement o ho fa a benefici d’inventari.

Pèrdua del benefici. Quan en l’administració dels béns s’actuï en frau de creditors, tant en els pagaments com en la realització de béns, o quan l’hereu disposi dels béns com a propietari dels mateixos en el seu propi interès i en perjudici dels creditors.